dimecres, 21 d’abril del 2010

No és delicte investigar els crims de la dictadura

La decisió del magistrat del Tribunal Suprem, Luciano Varela, de procedir penalment contra el jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón, és insòlita. Acusar-lo d’un presumpte delicte de prevaricació per investigar els crims del franquisme és un cop a la raó i a la democràcia.






Què hi ha darrera d’aquesta decisió? És busca silenciar l’acció judicial a l’empara d’una retorçada interpretació de la Ley de Amnistía de 1977 com a llei de punt final que empari l’oblit de les víctimes, eviti la localització dels seus cossos i la reparació del seu honor i memòria familiar, al mateix temps que s’esquiva el judici de la responsabilitat dels seus assassins i inductors.

Però també, la dreta judicial vol ajudar la dreta política quan aquesta està tocada de corrupció pels quatre costats de Mallorca a Madrid i del País Valencia i Galícia. Quina casualitat que l’acció contra Garzón coincideix en el temps amb l’obertura del sumari del cas Gürtel i la imputació de l’expresident balear, Jaume Matas, que afecten directament el tronc estructural del PP.

Sembla que a l’Estat espanyol alguna cosa es va quedar per fer, o es va fer malament, en la transició de la dictadura a la democràcia, en relació al sistema judicial, un tercer poder clau per a determinar la qualitat democràtica de l’Estat social i democràtic de dret. Si no és produeix una reforma de la justícia -a fons- el soroll de togues pot esdevenir un problema per la democràcia, doncs sembla que la dreta i els seus aliats mediàtics vulguin tombar a les sales judicials el que les urnes i la voluntat dels parlaments van decidint amb els vots i les lleis.

S'imaginen que a Alemanya un partit nazi proposés processar als jutges de Nüremberg en què es va jutjar els responsables del nazisme? Allà és impensable, però aquí els fatxes de ‘Manos Limpias’ i els falangistes, volen seure Garzón per investigar els crims del franquisme. Quina barbaritat.

La dictadura franquista va assassinar centenars de milers de persones i va liquidar les llibertats i negar els drets nacionals. Però també és responsabilitat del franquisme i d’una concepció amnèsica de la transició política, que siguem un país de memòria reprimida. La desmemòria i la negació de la nostra història ha estat una eina de repressió, por i combat a la nostra consciència com a poble.

Defensar avui a Garzón, va més enllà de la necessitat de conèixer la veritat, recuperar la memòria i respondre als drets de les famílies de les víctimes. Defensar avui al jutge Garzón és un compromís actiu amb la democràcia i l’Estat de dret, i fer front a la pervivència del franquisme judicial.


Article publicat a La Voz aquest mes